Primera dècada de la Residència Teresa Duran
En altres circumstàncies, arribar al Xè aniversari de la Residència seria una fita envoltada de moltes activitats, trobades, celebracions i brindis compartits. Per raons òbvies, ens veiem obligats a fer-ho d’una altra manera.
L’octubre de 2010 va ser una moment molt esperat. La Residència va començar a rebre les primeres persones que venien a viure, però el camí fins a aquell moment havia estat llarg.
Des d’un any abans, la Fundació ja ho tenia tot pràcticament enllestit, amb un equip de professionals engrescat. Totes i tots amb moltes ganes d’iniciar un projecte il·lusionant des de zero. Vam haver de carregar-nos de paciència i esperar el moment definitiu de l’obertura.
Sant Ildefons ens va acollir amb tot els seu escalf, i es va fer seu un espai llargament anhelat. Allà on hi havia hagut l’ Institut Verdaguer, s’obria una nova plaça pels veïns i veïnes i una llar per 134 persones, moltes d’elles que vivien molt a prop, i ara podrien estar en una nova llar, al costat del seus familiars.
I el recorregut des del 2010 fins ara ha estat una experiència construïda en comú per les persones que hi viuen, els familiars, l’equip professional, proveïdors, col·laboradors , administracions i patrons de la Fundació. S’han impulsat canvis i millores de forma constant, algunes perceptibles a cop d’ull, amb adaptacions i canvis d’usos dels espais , per donar resposta a les necessitats assistencials de les persones que hi viuen. Però també hem d’aturar-nos un moment per destacar tot el que és més difícil de veure, però que també té un gran impacte. Ens vam orientar ràpidament cap a models assistencials d’atenció centrada en la persona, amb un esforç innovador dels professionals per treballar d’una manera que fins ara no era habitual. és una manera de fer que mantindrem , convençuts que les persones que viuen a la Residència se sentiran millor ateses. També és fonamental el paper del voluntariat de persones anònimes i dels centres educatius de la ciutat. Estem enormement agraïts per la seva generositat.
Una altra part poc visible de la Residència és que ha permès ampliar l’atenció a moltes altres persones del nostre entorn. La vocació és ser un centre obert a la comunitat i base d’una plataforma de programes, projectes i serveis per donar resposta a les cada cop més grans i diverses necessitats de la ciutadania. El centre de dia, el menjador , l’atenció a persones cuidadores, els serveis d’atenció domiciliària i de proximitat, la relació amb les escoles de la ciutat i el centre de formació de la Fundació, en són alguns exemples.
Estem molt agraïts a totes les persones que durant aquesta dècada ens han deixat que les acompanyem en moments difícils de la seva vida, gaudint de la seva saviesa, alegria i vida. No tenim cap altra objectiu que intentar que el temps que compartim sigui el més gratificant possible i que la confiança que ens fan els hi puguem tornar amb les atencions i estima que ens demanen.
Amb la voluntat d’aprendre dels errors i perseverar en els encerts, avui que fem deu anys, us donem les gràcies per tot el vostre suport.